Els “tensors dèrmics” són una nova tècnica. L’èxit de la mateixa radica que es tracta d’un procediment senzill que es realitza amb anestèsia local.

Un dels avantatges és que no produeix un canvi dràstic en les faccions i es pot complementar o complementar a altres tècniques tradicionals de la cirurgia estètica.

Els fils estan fets de polipropilè (material utilitzat en moltes sutures), estèrils, biocompatibles i de gran resistència, concebuts segons els paràmetres de les tècniques mínimament invasives.

És un tractament de rejoveniment dèrmic aplicable a persones a partir dels 30 anys, amb una flacciditat o ptosi tissular lleu-moderada, en diabètics, hipertensos, de tot tipus de color de pell ja que no deixa cap cicatriu. La seva utilització més freqüent és a la zona temporal, per elevar les celles, pòmuls, zona mandibular i zona del coll.

No és una tècnica recomanada en aquells pacients amb excessiva flacciditat ja que no s’obtindran els mateixos resultats que amb la cirurgia tradicional, però sí que pot ser utilitzat com a complement d’un lífting tradicional o en punts específics de la cara o en pacients que caldria un retoc perquè se’ls manifesten nous signes de flacciditat. No obstant això aquestes indicacions han de ser valorades amb un bon examen clínic pel cirurgià / a plàstic.

La quantitat de tensors dèrmics depèn de les necessitats de cada pacient i de la flacciditat que presenti. El procediment no dura més d’una hora i es realitza amb una mica d’anestèsia local, no és dolorós, no deixa cicatrius i es pot incorporar a la vida quotidiana de forma immediata.

No té contraindicacions i la durada de l’efecte és aproximadament d’uns 5 o 6 anys.

L’avantatge d’aquesta tècnica és que es pot anar fent en diferents etapes i agregant tensors per fer retocs a les zones on vagi apareixent flacciditat. L’efecte lífting es produeix pel mateix tensor dèrmic que té una estructura de micro escates que col·locades sota la pell aconsegueixen tibar i aixecar i per la fibrosi que es genera la zona (augment de fibres, col·lagen i elastina) que donen la fermesa al teixit.