És possible omplir qualsevol àrea facial quan la indicació és correcta tant per la zona a tractar com pel farciment empleat.

Les àrees que s’omplen amb més freqüència són els solcs nasogenians, el perfil dels llavis, les arrugues perioculars, arrugues titella i entrecella.

Hi ha tres tipus de farciment: teixit propi, material reabsorbible i material permanent. Quan es tracta de teixit propi sol ser greix obtingut de l’abdomen o malucs que es processa i s’implanta com empelt. Les substàncies reabsorbibles solen estar compostes per col·lagen o àcid hialurònic d’origen animal o no animal, aquest amb menor risc de reacció al·lèrgica.

Finalment, les substàncies permanents són derivats de productes utilitzats en altres camps de la medicina amb provada tolerància en l’organisme.

En general, quan els farcits s’apliquen en quantitat moderada i quan el producte s’ajusta a l’àrea anatòmica que estiguem tractant els resultats que s’obtenen són molt bons.

Hi ha situacions en què els farcits estan contraindicats, aquestes serien embarassos, processos infecciosos locals en zones a tractar o persones amb malalties autoimmunes o del col·lagen.

Després dels tractaments l’àrea està lleugerament inflamada per les injeccions i poden aparèixer hematomes que desapareixeran al cap d’uns dies.